8.24.2006
Primers dies a Mexico
Estam escrivint des d'un ciber de Guanajuato. Ahir érem a Querétaro! Vam arribar a DF super bé. Molt descansats. A Madrid, 5 minuts abans d'embarcar ens van cridar per megafonia, i ens van canviar de seient. O sorpresa! ens van posar en primera classe! Hi ha butaques reclinables fins a convertir-se amb llits! Així dóna gust viatjar. Des de l'aeroport de DF, hi ha un autobús directa a Querétaro. dues hores i mitja. Vam arribar i tot d'una vam trobar un hotel, la Posada San Francisco. Vam estar un dia donant voltes per allà. Avui matí hem agafat un bus cap a Guanajuato. Han estat dues hore i mitja de camí. Estarem dues nits a la Posada Casa Berta. I divendres anirem cap a Guadalajara, on ens esperen els amics mexicans.
QUERETARO
Vam arribar a la central camionera, a 5 km. del poble. D'allà vam agafar un taxi que ens va duu fins al centre. Querétaro és patrimoni mundial de la UNESCO des de 1996 . Allà ens vam allotjar a l'Hotel San Francisco.
Vam estar voltant pel centre tot el que quedava de dia: plaza Constitución, plaza de la Corregidora, plaza de Armas, jardín Znea, museu de Arte de Queretaro, sense comentaris. Vam gaudir de la originalitat d'una exposició de granotes enlloc de vaques en la decoració urbana creativa. En poder presentarem un reportatge de l'exposició de granotes.
GUANAJUATO
Hem agafat un bus des de la central camionera fins al centre. Guanajuato és patrimoni mundial de la UNESCO des de 1988. És una ciutat molt curiosa perquè està construida en diferents nivells a causa de motius històrics i inundacions. Per sota passava un riu que va ser desviat després d'unes inundacions. Aquest riu es va convertir en un canal de comunicació de vehicles que travessa tota la ciutat. La impressió ha estat un poc forta quan un bus fosc sota un túnel ens ha deixat allà al mig i hem hagut de caminar uns 100 metres abans de trobar unes escales que ens conduissin a la superfície, devora el mercado Hidalgo.
Hem trobat allotjament a Casa Bertha perquè a Casa de Pita ja estava tot ple. Hem voltat un poc i hem dinat d'una corrida (lease menú), no gaire bo, per cert, des d'aleshores hem decidit aumentar el nostre pressupost gastronòmic.
Hem voltat per la ciutat. Hem visitat el museu casa de Diego de Rivera, hem recorregut les cases i places, el mercat, i hem agafat un bus per pujar a Pípila, on hi ha una escultura enorme que presideix la ciutat i unes vistes impressionants d'aquest indret penjat sobre les montalles fins arribar a ocupar tota la vall. Hem baixat en funicular. Després hem anat a veure la universitat, i finalment a sopar al cafe restaurant Truco7 on ens hem xupat els dits.
I ara estam al ciber reportant els dos primers dies de viatge.
QUERETARO
Vam arribar a la central camionera, a 5 km. del poble. D'allà vam agafar un taxi que ens va duu fins al centre. Querétaro és patrimoni mundial de la UNESCO des de 1996 . Allà ens vam allotjar a l'Hotel San Francisco.
Vam estar voltant pel centre tot el que quedava de dia: plaza Constitución, plaza de la Corregidora, plaza de Armas, jardín Znea, museu de Arte de Queretaro, sense comentaris. Vam gaudir de la originalitat d'una exposició de granotes enlloc de vaques en la decoració urbana creativa. En poder presentarem un reportatge de l'exposició de granotes.
GUANAJUATO
Hem agafat un bus des de la central camionera fins al centre. Guanajuato és patrimoni mundial de la UNESCO des de 1988. És una ciutat molt curiosa perquè està construida en diferents nivells a causa de motius històrics i inundacions. Per sota passava un riu que va ser desviat després d'unes inundacions. Aquest riu es va convertir en un canal de comunicació de vehicles que travessa tota la ciutat. La impressió ha estat un poc forta quan un bus fosc sota un túnel ens ha deixat allà al mig i hem hagut de caminar uns 100 metres abans de trobar unes escales que ens conduissin a la superfície, devora el mercado Hidalgo.
Hem trobat allotjament a Casa Bertha perquè a Casa de Pita ja estava tot ple. Hem voltat un poc i hem dinat d'una corrida (lease menú), no gaire bo, per cert, des d'aleshores hem decidit aumentar el nostre pressupost gastronòmic.
Hem voltat per la ciutat. Hem visitat el museu casa de Diego de Rivera, hem recorregut les cases i places, el mercat, i hem agafat un bus per pujar a Pípila, on hi ha una escultura enorme que presideix la ciutat i unes vistes impressionants d'aquest indret penjat sobre les montalles fins arribar a ocupar tota la vall. Hem baixat en funicular. Després hem anat a veure la universitat, i finalment a sopar al cafe restaurant Truco7 on ens hem xupat els dits.
I ara estam al ciber reportant els dos primers dies de viatge.
